Ambientada als Estats Units dels anys 50, és a dir, a l’Amèrica de les lleis Jim Crow i la segregació, aquesta sèrie de HBO qüestiona i confronta el racisme de llavors (i d’ara) des del terror, la fantasia i la mescla de gèneres.
Només cal veure la seqüència inicial de “Territorio Lovecraft”, sèrie estrenada el 17 d’agost a HBO que el dilluns 14 de setembre emetrà el seu cinquè capítol, per identificar les claus d’aquesta inquietant i sorprenent sèrie. La premissa: els veritables monstres no són éssers sobrenaturals, sinó el racisme institucionalitzat.
Començant pel principi, la sèrie està ambientada als Estats Units dels anys 50. El protagonista és el jove afroamericà Atticus (Jonathan Majors), un veterà de la Guerra de Corea que, després de tornar a un país que el menysprea, decideix creuar l’Amèrica de la segregació per trobar el seu pare desaparegut (Kenneth Williams). L’acompanyen en aquesta aventura la seva amiga Letitia (Jurnee Smollett) i el seu oncle George (Courtney B. *Vance), editor d’una guia de viatges on els negres poden consultar rutes segures per evitar ser atracats o fins i tot assassinats.
Però abans de presentar-nos tota la família, i submergir-nos en aquest road trip on els racistes blancs són una amenaça legitimada per les lleis Jim Crow, Tick té un somni. En ell, els traumes de la guerra es troben amb les fantàstiques criatures que habiten les seves lectures favorites, històries apassionants escrites per racistes recalcitrants com a H.P. Lovecraft. Com més endavant explica, ell gaudeix d’aquests relats tot i saber que, com a negre, mai podria ser l’heroi.
Amb aquesta carta de presentació, no és gens estrany que el seu absorbent pilot sigui capaç de navegar entre el drama familiar i el terror psicològic, el costumisme –inclòs un número musical– i la comèdia, traslladant a l’espectador aquesta sensació d’alerta constant amb la qual Atticus, en particular, i tots els afroamericans, en general, conviuen. També aconsegueix mostrar la inseguretat i les desigualtats que encara avui pateixen els negres als Estats Units, com demostra el ressorgiment del moviment Black Lives Matter arran de l’assassinat de George Floyd. I apunta a les arrels d’un problema que es remunta, segons han explicat tant els actors com els creadors de la sèrie, a la fundació del país.
En aquest sentit, si el primer capítol es titula Sundown, una referència a les ciutats on els supremacistes blancs, en aquest cas liderats pel xèrif, podien matar qualsevol negre en caure el sol, el segon, Whitey’s on the Moon, apunta al contundent poema musicat de Gil Scott-Heron que criticava la fortuna invertida pel govern en la carrera espacial mentre la població negra vivia en la misèria.
Narrativament, la sèrie canvia, una vegada més, de terç, portant l’acció a una misteriosa mansió on el trio protagonista entra en contacte amb una societat secreta de mags amb encanteris que els obliguen a enfrontar-se a les seves pitjors pors. Ja al tercer episodi, Holy Ghost, i sense fer molts spoilers, el terror domina la ficció amb una casa encantada i els esperits atrapats en ella com a protagonistes, sense oblidar la crítica social. I el quart, A history of violence, dissecciona el gènere d’aventures: des de la cerca del tresor amagat als missatges encriptats per trobar-lo, inclòs el mapa amb pistes, les perilloses proves per túnels, passadissos ocults i precipicis o els éssers fantàstics vinguts d’un altre món.
D’aquesta manera, cada episodi de “Territorio Lovecraft” dinamita qualsevol certesa que l’espectador pogués tenir sobre el camí que seguiria la sèrie, obligant-lo a reconstruir la història i desconstruir-se a si mateix a cada pas que dóna. Un fascinant desafiament en uns temps dominats per ficcions de consum ràpid que s’obliden tan bon punt s’estrenen.
Darrere de “Territorio Lovecraft” es troba la showrunner Misha Green, productora executiva i guionista de la sèrie “Underground”, un drama d’època ambientat l’any 1857 sobre un grup d’esclaus d’una plantació de Geòrgia que va viatjar gairebé 1.000 quilòmetres al nord amb l’esperança d’aconseguir la llibertat. I en la producció, Jordan Peele, director de dos èxits recents del cinema de terror amb perspectiva afroamericana: “Deixa’m sortir” i “Nosaltres”; al costat del celebèrrim J.J. Abrams, cocreador de sèries com “Alias”, “Perdidos” o “*Fringe”, i director o productor de les últimes trilogies de “Star Wars” i “Star Trek”.
