Pot ser que mai arribem a saber què li va passar. Per què van trobar La Veneno morta. Un suïcidi? Un accident? O… un assassinat? La seva mort, als 52 anys, va deixar un gran interrogant fa ara quatre anys, just un mes després de la publicació de la seva biografia “¡Digo! Ni puta, ni santa. Las memorias de La Veneno”, escrita per la periodista Valeria Vegas. Els que van viure amb intensitat “Esta noche cruzamos el Mississippi”, al costat de Pepe Navarro, difícilment oblidaran el seu pas pel programa. I la petjada que va deixar en la societat dels 90, que no estava preparada per als canvis de sexe i el moviment LGTBI. Cristina Ortiz: transgènere i prostituta al Parc de l’Oest de Madrid; un producte televisiu que entretenia les nits a milers d’espectadors, però que, darrera de la seva naturalitat i desimboltura, amagava un autèntic drama.

“Veneno”

Això és justament el que ens ensenya la sèrie “Veneno” d’Atresmedia, que al setembre llança el tercer capítol. El néixer i la caiguda de qui va ser un mite: una icona de la nit, del “transvestisme”, com abans (despectivament) se’n deia, i de la lluita per la llibertat; per ser un mateix. El seu camí, per descomptat, no va ser fàcil. “Els Javis” –els directors Javier Calvo i Javier Ambrossi– ens ofereixen un primer capítol del seu descobriment com si d’una deessa es tractés, algú disposada a canviar concepcions i a parlar sense embuts del sexe, els homes i l’homosexualitat. Un mico de fira per als programes del cor, i un símbol de la llibertat per als que van néixer en el cos equivocat. És en aquesta introducció on veiem el naixement d’una estrella. Fins que, després del confinament (el coronavirus va obligar a suspendre el rodatge de la sèrie), arriba el colpidor segon capítol.

Cristina Ortiz va néixer a Adra, Almería, però no es deia així. Era Joselito, un nen que aviat va saber que havia de ser una altra persona. Li agradaven els homes, i gaudia vestint-se com una dona. El problema, realment, el tenia la seva mare, incapaç d’entendre la situació per la qual travessava el seu fill. El maltractament físic és una de les parts més dures de l’episodi. La seva mare li pega sense control. L’odia per ser com és. S’avergonyeix d’ell. I vol canviar-lo… a base de pals. No és capaç de consolar-lo ni tan sols el dia que arriba a casa ple de blaus, després de la pallissa d’uns xavals del poble. Però Joselito, contra vent i marea, i malgrat els prejudicis de l’època, ho té clar: és com és, i no canviarà. En la seva transformació l’acompanyen dos àngels: la que serà la seva segona mare, Gracia, i Manolito, la seva ànima bessona.

“Veneno”

Especial menció mereix a la sèrie l’actriu canària i presentadora de televisió Isabel Torres, que pateix càncer de pulmó en l’actualitat i que ha viscut un confinament entre hospitals. De fet va ser al març quan ho va anunciar als seus seguidors. Ella és La Veneno en la seva última etapa, quan narra la història de la seva vida a Valeria Vegas, dolçament interpretada per l’actriu transgènere de 21 anys Lola Rodríguez, que es prepara per escriure la seva biografia. La bona feina d’Isabel a la sèrie –la primera en la que hi participa– li ha merescut el reconeixement de la crítica. A més és transsexual i una activista del moviment LGTBI. Aplaudiment també per Francisca Arancil “Paca La Piraña”, que va ser la millor amiga de La Veneno a la vida real i que s’interpreta a ella mateixa. Transsexual i actriu revelació a parts iguals, posa la nota d’humor al drama.

Si bé podem pensar que aquesta sèrie hauria encaixat millor als anys 90, explicant la història de La Veneno quan encara seguia amb vida –sobretot per fer caixa–, és ara quan, en realitat, més la necessitem. Podem creure que el moviment LGTBI ho té tot de cara en ple segle XXI i que els canvis de sexe es veuen com una cosa normal. Que l’homosexualitat ja li ha guanyat la batalla a la incomprensió i a l’odi… però, lamentablement, encara queda feina a fer. Només cal fer una ullada a les notícies. Dissabte, 8 d’agost del 2020: un home de 33 anys agredeix amb una barra de ferro a una parella homosexual a Barcelona. És l’agressió homòfoba número 116 des del gener a Catalunya. El crit de “marieta”, a manera d’insult, encara ressona als nostres carrers.

Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.