L’augment de plataformes i la consegüent abundància de títols han portat la indústria a reciclar sèries i pel·lícules d’èxit per captar l’atenció dels espectadors. Una de les receptes més utilitzades és canviar els protagonistes homes dels originals per dones. Títols com “Madres forzosas”, “L.A.’s Finest” o “Van Helsing” en són una mostra

Segons un informe de la companyia de mesurament d’audiències Glance, el 2019 es van produir més de 4.600 sèries de ficció arreu del món. Unes 500 només als Estats Units. Amb aquesta immensa quantitat d’estrenes, la indústria televisiva cada cop confia més en noves versions de títols icònics del passat, preqüeles, seqüeles o remakes que, almenys, garanteixin l’atenció del públic. Partint d’aquesta premissa, si la majoria d’aquestes ficcions van estar protagonitzades per homes, quina millor manera hi ha de reciclar una història que posar al centre una dona?

Ja fa un lustre que Netflix va anunciar la resurrecció de “Padres forzosos”, aquest cop sota el títol de “Madres forzosas” (2016-2020). Amb tot el repartiment original, a excepció de les bessones Olsen, la nova comèdia repetia literalment el punt de partida de l’original. Així doncs, D.J. Tanner-Fuller, veterinària i mare de tres fills que acaba d’enviduar, torna a la casa familiar junt amb la seva germana, Stephanie Tanner, i la seva millor amiga, Kimmy Gibbler, per criar juntes la seva prole. Completen el repartiment el vidu original i pare de les noies, Danny Tanner, el seu germà, el tiet Joey, el seu amic, el tiet Jesse (John Stamos), i la dona d’aquest últim, la Rebecca.

“Madres forzosas

El 17 de juliol va arribar a la mateixa plataforma “Maldita”, una revisió de la llegenda artúrica explicada a través de la mirada de la Nimue, una jove amb un do misteriós destinada a convertir-se en la poderosa i tràgica Dama del Llac. La protagonista de “Por 13 razones”, Katherine Langford, encarna aquesta jove rebel, mentre que Devon Terrell, actor estatunidenc-australià conegut per interpretar un jove Barack Obama al biopic “Barry”, serà un mercenari Artur.

En aquesta línia, “L.A.’s Finest: policías de Los Ángeles”, la primera temporada de la qual està disponible a Sky i a Movistar+, suma a l’elenc femení la diversitat racial. L’afroamericana Gabrielle Union i la nord-americana d’origen llatí Jessica Alba protagonitzen aquesta sèrie derivada de la pel·lícula “Dos policies rebels 2”. L’origen de la ficció és, de fet, el personatge que interpretava l’Union a la cinta del 2003, Syd Burnett, la xicota de Will Smith i la germana de Martin Lawrence. Gairebé dues dècades més tard, la Syd és una inspectora de policia d’empenta, i la seva companya Nancy McKenna, el personatge d’Alba, una mare treballadora amb un passat fosc.

Les sèries infantils no són alienes a aquesta moda, tal com mostra “Riley y el mundo” (2014-2017, Disney Channel), seqüela de “Yo y el mundo” (1993-2000, ABC), en què la protagonista és la filla d’en Cory (Ben Savage) i la Topanga (Danielle Fishel). Ara està disponible a Disney+.

D’altra banda, Syfy ha renovat per una cinquena i última temporada “Van Helsing”, drama encapçalat per l’hereva del cèlebre caçador de vampirs, Vanessa Van Helsing. A més, acaba d’estrenar la quarta entrega de “Wynonna Earp”, un western de terror sobrenatural protagonitzat per la re-rebesneta del llegendari Wyatt Earp. Les dues sèries es poden veure a Netflix.

La tendència ha arribat al cinema amb resultats desiguals, com va demostrar el fracàs de les “Caçafantasmes” (2016) i el triomf de “Wonder Woman” (2017), que després de recaptar 800 milions de dòlars, tractarà de repetir la gesta aquest estiu amb “Wonder Woman 1984” (2020). A més d’“Ocean’s 8” (2018), la quarta entrega de la franquícia encapçalada per Sandra Bullock, Cate Blanchett, Anne Hathaway i Rihanna.

L’èxit entre la crítica i el públic de sèries protagonitzades per dones, com “Orange Is the New Black”, “Big Little Lies” i “El conte de la serventa”, el sorgiment de moviments com el #MeToo i l’interès de la indústria per minimitzar els riscs en un mercat ja saturat, han convertit aquestes revisions femenines en una recepta valuosa, però no infalible. Els projectes que, de moment, no acaben d’arrencar en són una mostra. Com una seqüela de “Kung Fu”, aquest cop liderada per la neta de personatge de David Carradine, o un remake d’“El gran héroe americano”, encapçalat per una heroïna indoamericana.

De moment, entre les sèries que sí que veurem aviat hi ha “Ratched”, una preqüela d’“Algú va volar sobre el niu del cucut”, centrada en la infermera malvada del títol i creada per Ryan Murphy per a Netflix; o “Clarice”, seqüela d’“El silenci dels anyells”, per l’NBC, que explicarà com Clarice Starling persegueix assassins en sèrie i depredadors sexuals a Washington.

Fátima Elidrissi Feito. Periodista freelance. Doble llicenciada en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Carles III de Madrid, actualment col·labora amb ‘El Mundo’ i ‘The Objective’. Les seves passions són la televisió, el cinema, la literatura i el teatre, encara que els seus interessos i el seu treball també l’han portat a escriure sobre comunicació i mitjans, música, tendències i el que calgui.