La sèrie francesa “L’Effondrement”, ja disponible a Filmin, mostra l’esgarrifós esfondrament de la societat tal com la coneixem

Primer van arribar els talls de llum intermitents i les fallades a les comunicacions, després el desproveïment d’alguns aliments, la manca de gasolina i combustibles… I en pocs dies, la societat tal com la coneixíem s’ha convertit en una caòtica jungla on cada individu lluita per la seva pròpia supervivència. Aquesta és la terrorífica i tangible premissa de la qual parteix “El col·lapse” (“L’Effondrement”), una producció de Canal+ França disponible a Filmin, que té tots els números per convertir-se en la sèrie de l’estiu. Tot i que no és la primera ficció que ens planteja un futur negre (aquí hi ha les brillants “Years and Years”, “Black Mirror” i inclús “El conte de la serventa”), arriba en un moment delicat, quan l’espectador contemporani encara està copejat i atordit per les conseqüències d’una altra crisi, la del coronavirus, que ha mostrat la nostra vulnerabilitat.

“El col·lapse”

El col·lectiu Les Parasites, format per Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins i Bastien Ughetto, retrata en vuit episodis d’entre 15 i 26 minuts l’esfondrament progressiu del món modern en consonància amb la tesi de la col·lapsologia, un corrent de pensament catastrofista que preveu la fi de la civilització industrial. Cada capítol d’aquesta sèrie de dos milions d’euros, amb personatges i escenaris diferents, avança uns dies més en aquest malson apocalíptic. I creix, per descomptat, en angoixa. L’excepció n’és l’última entrega, que viatja als dies previs al col·lapse per subratllar els motius climàtics (abans sobreentesos) que van portar la societat al desastre.

“El col·lapse”, aplaudida també per la crítica a la seva estrena al país gal, guarda un altre as a la màniga, una pirueta formal que funciona a la perfecció: el pla seqüència. La càmera a les espatlles segueix personatges de totes les edats i classes socials en temps real, sense talls ni el·lipsis, en les seves decisions desesperades, com robar un cotxe o un avió per escapar i decidir si deixar morir o no (i com) els ancians que cuidaves. Així, la catàstrofe es veu encara més propera, i és impossible fugir de les pors dels protagonistes o no empatitzar amb ells, tot i que les seves decisions, com ocorre a qualsevol panorama apocalíptic, siguin més egoistes que solidàries. I això obliga l’espectador a preguntar-se, encara amb la pell de gallina, què faria en el seu lloc.

“El col·lapse”

Una producció verda

D’acord amb els principis que defèn, “El col·lapse” és també una sèrie ecologista en termes de producció. En una indústria cada cop més preocupada pel medi ambient, l’equip es va esforçar especialment per reduir al mínim el seu impacte: van substituir les ampolles de plàstic per cantimplores i els cotxes individuals per transports col·lectius. A més, van impulsar un càtering vegetarià amb productes locals, l’ús de maquillatges biològics i la reutilització d’elements decoratius. Tot esforç és poc perquè aquests universos tan temibles com futuribles segueixin essent ficció.

Helena Cortés. Periodista (de les de vocació) i comunicadora audiovisual, és la noia de la televisió d’ABC i ABC Play. Analitzava sèries i programes a ‘Non Stop People’ (Movistar+) i Cope i ara pots escoltar-la a ‘Las cinco letras’ d’‘El enfoque’ d’ Onda Madrid. Aprèn i ensenya Periodisme a la Universitat Carlos III.