Ha estat present en tots els capítols de la història de l’home. S’han lliurat centenars de batalles en el seu nom. Degut a ella, han perdut la vida milers de persones. La religió ens ha allunyat a tots des de l’inici dels temps. Cristians, musulmans, budistes, hindús… I jueus ultraortodoxos. Una de les comunitats religioses més tancades del món. El seu objectiu en la vida: adorar un Déu pràcticament les 24 hores del dia, casar-se i procrear; portar al món quants més nens millor per contrarestar l’holocaust jueu. La seva forma de vida neix de l’odi. De l’odi infinit cap a aquells que van marginar i van acabar amb les comunitats jueves, allà on s’assentaven. Totes les morts han de ser restaurades amb un nou ésser.

“Unorthodox”

Aquesta forma de vida és el que ens mostra la minisèrie de Netflix “Unorthodox”, que ha estat tot un descobriment en ple confinament. Una espècie de secta d’on qui surt és obligat a tornar a entrar. Ens mostra una comunitat de Brooklyn molt allunyada de nosaltres, com a occidentals i lliures que som i, sobretot, ens destaca el denigrant paper de la dona en ella, que només serveix per cuidar de la casa, el marit i la família. Res més. A ella no se li permet estudiar ni viatjar. Res de conèixer altres cultures ni molt menys navegar per Internet, no fos cas que descobreixi que hi ha vida més enllà del seu entorn. Els telèfons, sense connexió. Mitges, faldilla llarga i a plena disposició sexual del marit, encara que no li vingui de gust. Un horror als ulls de qualsevol de nosaltres, acostumats a veure món i conscients que la dona no és un reproductor de bebès.

La protagonista, Shira Haas, està esplèndida. Als seus 25 anys, i nascuda, a la vida real, en el si d’una família jueva (el seu avi va estar en un camp de concentració), porta la veu cantant de cada capítol. Aquesta actriu israeliana té una força davant la pantalla que no se l’acaba. Ens convenç a la primera. Esty Shapiro, el seu nom a la minisèrie, viu en aquesta absorbent comunitat, i de seguida entenem que no està feta per a aquest món, que necessita descobrir que hi ha vida més enllà del seu marit -i de les dones que l’envolten constantment-, i que, en definitiva, va néixer per ser lliure. La seva feina és excel·lent. També la del seu marit en la ficció, l’actor, també israelià, Amit Rahav. Un xaval que ignora la vida. Viu en una parcel·la on li han dit que tot allò que hi ha al món exterior és dolent, i que viatjar, per exemple, és un pecat mortal, sobretot a Berlín, on es desenvolupa part de la pel·lícula; ciutat cosmopolita i multicultural com n’hi ha poques.

“Unorthodox”

“Unorthodox”, dirigida per Maria Schrader i basada en les memòries de Deborah Feldman, és un “encara sort que hem avançat”. Avui, la dona, no gràcies a Déu, es fica al llit amb diversos homes al llarg de la seva vida, es casa amb qui vol, té vida social, és lliure de dir ‘no’ si no li ve de gust alguna cosa i no està lligada a una família que li diu el que ha de fer en tot moment. Tampoc a la religió, si no ho desitja. La producció ens recorda que, gràcies a l’evolució social, les dones lliures no formem part de tots aquests lligams i normes absurdes, com que l’esposa hagi de dormir en un altre llit quan té la regla o que una dona no pugui estudiar piano. Fins i tot la inexplicable obligació d’haver-se de rapar el cap. És evident que encara han de canviar moltes coses per aconseguir la veritable igualtat home-dona, perquè la dona continua sent, en molts casos, qui porta la casa i els nens, i la discriminació està encara massa present entre nosaltres. Però, afortunadament, no som aquesta hermètica comunitat ultraortodoxa que, en ple 2020, resulta més que ridícula.

Bàrbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.