Bruixes simpàtiques, bruixes perverses, bruixes assenyalades com a tals per la violència del patriarcat, bruixes modernes… Les sèries han explorat la complexa mitologia a l’entorn d’aquestes dones envoltades d’una aura màgica, lligades a la terra per forces tel·lúriques. I, des de la comèdia al terror, han deixat un bon grapat de títols, que repassem aprofitant la setmana de Sant Joan.

Embrujada

El 17 de setembre del 1964, l’ABC presentava la que havia de ser la bruixa televisiva per antonomàsia durant quasi tota la dècada següent. Al llarg de 8 temporades, Elizabeth Montgomery va protagonitzar aquesta sit-com, on interpretava una bruixeta alegre, molt en sintonia amb l’època, que tenia el poder de fer entremaliadures cada cop que arrufava el nassarró, i l’arrufava ben sovint. Casada amb un mortal, la seva adaptació a l’ordinària vida domèstica era el motor de situacions humorístiques blanques, on al final sempre triomfava l’amor.

“Embrujada”

La família Addams

L’endemà de fer debutar “Embrujada”, es va emetre també a l’ABC, el primer episodi de “The Addams Family”, que adaptava la tira còmica publicada al “New Yorker” per Charles Addams des del 1938. Aquella perversió macabra de la família ideal americana tenia com a àvia un entranyable personatge –interpretat per Blossom Rock– que passava les tardes fent pocions i esmolant destrals llancívoles al menjador de casa. Convertits en una icona pop, Mortícia i família han aparegut a múltiples adaptacions posteriors, muntatges teatrals, sèries animades, pel·lícules, videojocs i, fins i tot, un pinball.

Dark Shadows

Un serial de sobretaula sobrenatural. Ni més ni menys aquesta va ser l’aposta de l’ABC per als migdies del 1966 al 1971, a partir de l’èxit de les seves sèries anteriors sobre bruixeria. En aquest cas, un poble de Maine era l’escenari on tenien lloc les tribulacions dels Collins, una família benestant. Amb ambientació gòtica, les bruixes convivien amb zombis, homes llops, fantasmes i tot el catàleg de criatures monstruoses. Al llarg de 1.225 episodis va aconseguir un estatus de sèrie de culte i, des del 2006, han anat apareixent episodis radiofònics amb alguns dels actors originals.

Embrujadas (Charmed)

Tres germanes amb habilitats fabuloses que són les tres bruixes més poderoses del món. Però no són pas malvades, sinó benefactores: protegeixen els humans de perills demoníacs. Aquesta sèrie del canal The WB (1998-2006) va arrossegar un culte de fans, gràcies sobretot a la química que desprenien les tres protagonistes: Alyssa Milano, Holly Marie Combs i Shannen Doherty, amb la incorporació de Rose McGowan a partir de la temporada quarta. Les noies intenten mantenir una vida ordinària, quan no estan lluitant contra el mal, però la interferència entre una i altra identitat fa que les seves relacions sentimentals acabin sent accidentades.

“Embrujadas”

Salem

Els judicis de Salem, oficiats entre el 1692 i el 1693 a Massachusetts, es van saldar amb una vintena de morts, majoritàriament dones, acusades de bruixeria. Aquest episodi traumàtic forma part de la cultura popular americana i apareix reflectit a sèries tan diverses com “Els Simpsons”, “Agents of Satan”, “Buffy la cazavampiros” o “Bones”. D’entre les minisèries que han aprofundit en el cas destaquen “Three Sovereigns for Sarah” amb Vanessa Redgrave (PBS, 1985) i “Salem Witch Trials” (CBS, 2002), una minisèrie amb Kirstie Alley amb aparicions de Shirley MacLaine i Peter Ustinov. De les recents, “Salem” ha sigut la més reeixida. Creada per Adam Simon i Brannon Braga, introduïa un gir interessant: les bruixes ho eren realment i estaven dirigint de sotamà els judicis.

American Horror Story: Coven

A partir de les bruixes de Salem, Ryan Murphy va imaginar la tercera temporada d’“American Horror Story” com a una fantasia terrorífica que seguia les descendents d’aquelles fetilleres que van poder escapar de la inquisició i ara vivien internes en una Acadèmia a New Orleans, Louisiana. Una d’elles descobreix, de la pitjor manera possible, que tothom amb qui hi practica sexe, mor. Els episodis feien molts salts en el temps cap al passat i revisitaven els judicis originals. I, en la línia habitual de Murphy, hi havia una denúncia de la repressió que han patit, al llarg de la història, aquells qui tenien una sexualitat considerada no convencional.

Sabrina, the Teenage Witch

La bruixa adolescent és un personatge versàtil, que serveix per mostrar algú prenent consciència dels seus poders com a dona. Una de les versions més populars d’aquest enfocament va ser la sèrie “Sabrina, the Teenage Witch”, que va aconseguir 17 milions d’espectadors en el seu debut per a l’ABC, l’any 1996. Melissa Joan Hart interpretava aquest personatge, sorgit del còmic, que descobria als setze anys els seus superpoders. La sèrie es va acabar el 2003, però Netflix va voler repescar el personatge l’any 2018 i va estrenar “Chilling Adventures of Sabrina”, amb un enfocament molt més fosc que la sèrie original. La protagonista era Kiernan Shipka, coneguda per haver interpretat Sally Draper, la filla de Don Draper, a “Mad Men”.

A Discovery of Witches

La trilogia “All souls” de Deborah Harkness va servir de base per a aquesta sèrie britànica d’Sky (2018) protagonitzada per Teresa Palmer, Matthew Goode i Edward Bluemel. La protagonista és una historiadora i bruixa al seu pesar que descobreix un manuscrit encantat mentre remena documents a una biblioteca d’Oxford. Això l’obliga a assumir la seva identitat i explorar el món de la màgia, amb l’ajut d’un vampir, desafiant la noció habitual que aquestes criatures són enemigues de les bruixes. L’èxit de la primera temporada va fer que la plataforma la renovés automàticament per a una segona i tercera temporades, pendents d’estrena.

“A Discovery of Witches”
Àlex Gutiérrez.
Periodista especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, amb Mònica Terribas i a l’ ‘Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.