D’un temps ençà, les plataformes han incorporat monòlegs als seus catàlegs, especials de stand-up que fins a no fa gaire era impossible veure al nostre país. Com sabem que riure és necessari sempre, però encara més aquests dies, hem fet una selecció de nou monòlegs infal·libles que et posaran de bon humor, combinant rutines de còmics llegendaris amb d’altres encara en actiu.

1. George Carlin

El comediant que va exigir a l’audiència que pensés amb ell al mateix temps que la feia riure. Un riure amarg, producte de la veritat que et colpeja a l’estómac. El seu domini del llenguatge i capacitat per radiografiar la societat i oferir una mirada crítica sobre qualsevol tema sense casar-se amb ningú continua sent única. Va arribar a ser detingut per les seves bromes, com Lenny Bruce (que el va ajudar a l’inici de la seva carrera) i alguns dels seus sets, com el famós “seven dirty words”, que va arribar a ser debatut a la Cort Suprema dels Estats Units, són història de la comèdia.

Monòleg: “Life is Worth Losing”. A YouTube.

George Carlin

2. Richard Pryor

Després d’adonar-se que no estava sent ell mateix, Richard Pryor va fer un gir a la seva rutina i va revolucionar així el stand-up. Es va fer famós per l’ús de la paraula “negrata” i els temes racials, però la clau era la manera com es va exposar parlant sobre la seva pròpia vida. Va convertir records traumàtics en escenes hilarants, imitacions incloses, passant d’una broma sobre gossos a fer humor sobre els assots que li donava la seva àvia. Hi ha hagut pocs còmics tan influents com ell, tal com s’aprecia en l’estil de còmics com Eddy Murphy, Chris Rock o Dave Chapelle.

Monòleg: “Richard Pryor Live in Concert”. A Netflix.

Richard Pryor

3. Bill Hicks

Es presentava davant del públic amb un cigarret a la boca i, amb aquest to proper al d’un col·lega que t’explica alguna cosa, exigia al públic que pensés per si mateix i que ho posés tot en dubte, fins i tot a ell mateix. Els seus monòlegs, carregats d’humor negre, solien atacar qualsevol tipus d’ordre establert i abordar teories de conspiració. En una ocasió una persona del públic li va dir: “no hem vingut aquí a pensar”. Ell va respondre: “digues-me on vas tu a pensar i ens trobem allà”. Còmic de culte dels 80, va morir molt jove, a causa d’un càncer de pàncrees, però encara és un referent.

Monòleg recomanat: “One Night Stand: Bill Hicks”. A HBO.

Bill Hicks

4. Jerry Seinfeld

Mestre de l’humor observacional, converteix les minúcies del dia a dia en monòlegs hilarants.  Aquest humor sobre “res” es va convertir en la sèrie “Seinfeld”, que va crear juntament amb Larry David erigint-se en el comediant més popular dels 90. S’ha convertit en un expert sobre allò que fa riure, un tema sobre el qual no es cansa de reflexionar al programa “Comedians in Cars Getting Coffee”, i que li interessa molt més que la política, que sempre ha deixat fora de les seves rutines. Un acord amb Netflix l’ha portat a gravar nous stand-ups, com el recent “23 hours to Kill”.

Monòleg: “I’m Telling You for the Last Time”. A Netflix.

Jerry Seinfeld

5. Ricky Gervais

Actualment és conegut per les seves bromes com a presentador dels Globus d’Or, però en realitat Ricky Gervais ja fa temps que ha fet de la incomoditat el segell del seu humor, ja sigui amb sèries com “The Office”, o com a monologuista, amb rutines en les quals traspassa totes les línies vermelles del políticament correcte sense deixar de ser divertit. La trilogia composta per “Animals”, “Politics” i “Fame” el van consolidar com l’estrella de la comèdia britànica. És la demostració que l’humor pot tractar qualsevol tema sempre que l’humorista en qüestió tingui talent.

Monòleg: “Humanity”. A Netflix.


Ricky Gervais

6. Phoebe Waller-Bridge

El fenomen de Phoebe Waller-Bridge va començar amb un monòleg anomenat “Fleabag” que va debutar al Fringe, un festival alternatiu d’arts escèniques, el 2013. A ell, l’actriu i guionista britànica es presentava davant l’audiència i els parlava com si fossin amics, parlant sobre la seva vida i fent-los riure amb les seves anècdotes alhora que es va revelant, a poc a poc, que el relat està tapant un dolor profund. Aquest concepte seria la base sobre la qual després es va crear la sèrie “Fleabag”, que va fer famosa a Waller-Bridge i la descobriria com una creadora amb una veu única.

Monòleg: “Fleabag”. A la web del SoHo Theatre.


Phoebe Waller-Bridge

7. Ali Wong

La seva vida va canviar quan va sortir a l’escenari embarassada per deixar anar un monòleg insolent i carregat de punchlines sobre el fet de ser mare i les expectatives que això comporta. Va ser un èxit, fent que Ali Wong passés a ser considerada una de les dones més divertides de la comèdia actual. Apadrinada per Chris Rock, que la va descobrir mentre treballava com a guionista a “Fresh Off the Boat”, té la virtut de trencar tabús de tota mena relacionats amb el fet de ser dona com si fos la cosa més natural del món i no penjar-se cap medalla per aquest fet.

Monòleg: “Baby Cobra”. A Netflix.

Ali Wong

8. Hannah Gadsby

Va anunciar que deixava la comèdia en ple espectacle perquè no volia continuar fent humor sobre si mateixa. Fins a llavors, la seva rutina consistia a narrar amb humor la seva adolescència i joventut com a dona lesbiana a un poble petit d’Austràlia. Després d’anunciar que aquesta actitud era negativa, va arrencar un discurs emotiu i combatiu en el qual la denúncia social va prendre les regnes, deixant a un costat l’humor. Aquest espectacle, anomenat “Nanette”, va portar la Hanna Gadsby a la fama. Per descomptat, això d’abandonar la comèdia era un ardit que formava part del cop d’efecte del monòleg i recentment ha tornat amb un nou monòleg titulat “Douglas”.

Monòleg: “Nanette”. A Netflix.

Hannah Gadsby

9. Andy Kaufman

Ell no es definiria com a còmic. Però el cert és que un bon còmic controla constantment la reacció del públic, i Andy Kaufman tenia el públic al palmell de la seva mà des que apareixia a l’escenari fins que se’n anava (o tornava), jugant amb les seves expectatives, permetent que rigués d’ell per a després fer-lo sentir incòmode i sorprendre’l. A través de diversos personatges (el més conegut és l'”estranger”, que va derivar en Latka, de la sèrie “Taxi”) i amb l’ajuda dels seus col·legues (sobretot el seu amic Bob Zmuda) va inventar una rutina innovadora encara avui fascinant.

Monòleg recomanat: “Andy Kaufman on HBO”. A YouTube.

Andy Kaufman
Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a El Món de Rac 1, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens y Web Crític. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN i li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya, 2014.