Hi ha pel·lícules que ens arriben a l’ànima. Per molt que passin els dies, segueixen amb nosaltres. És el cas de “All the Bright Places”. Una producció dirigida per Brett Haley -basada en la novel·la de Jennifer Niven-, que ens ensenya a estimar la vida i que, alhora, ens mostra els fantasmes que tots portem dins. Combatre’ls, ser resilients, forma part del nostre desig de continuar vius, encara que a vegades, per a això, necessitem ajuda. També coneguda com “Violet y Finch”, aquest film, tan necessari, és una de les joies que podem veure a Netflix en temps de confinament, encara que, advertim, si li donem al play, és imprescindible estar bé d’ànim. No és una història fàcil, i encara que està plena de vida, també ho està de foscor.F

“All The Bright Places”

A Justice Smith ja l’havíem vist a la sèrie musical de Netflix “The Get Down” (2016–2017) i, una vegada més, torna a estar esplèndid. Aquest actor estatunidenc nascut fa 24 anys a Los Angeles -i que també hem vist a “Jurassic World: El regne caigut” i “Pokémon: Detectiu Pikachu”-, és la naturalitat personificada. Què dir d’Elle Fanning, germana menor (22 anys) de la també actriu Dakota Fanning, a qui fins ara havíem vist a “Super 8” i els dos films de “Maléfica”, al costat d’Angelina Jolie. Junts funcionen a la perfecció. Dos joves amb un passat difícil que es troben per salvar-se la vida, i on l’amor, innocent i pur, juga un paper fonamental.

Al centre de la història: un tema tabú, del qual poques pel·lícules s’atreveixen a parlar: el suïcidi. La sèrie “Por trece razones”, també de Netflix, ja va aixecar polèmica per aquesta raó, i ara la plataforma ens torna a fer reflexionar sobre li vida i la mort. Es pot superar tot? Podem arribar a veure llum on només hi ha foscor? Una pregunta que l’ésser humà es fa en les situacions més difícils: la mort d’algú, un divorci, un avortament… Després d’un mal tràngol, ve un procés de desolació que pot portar-nos al pou més profund. D’aquí que es tracti d’una pel·lícula necessària, vitalment parlant: és en les petites coses de la vida, en els moments, en l’entorn, on retrobem les ganes de tornar a viure.

“All The Bright Places”

Violet no afronta haver perdut la seva germana en un accident de trànsit i Finch és l’àngel que ve a salvar-la. Conformen una d’aquestes casualitats que se’ns creuen a la nostra vida per alguna raó. Estem perduts, no trobem la sortida i de sobte, apareix alguna cosa o algú que ens omple d’il·lusió. Al cap i a la fi, en això consisteix part de la nostra existència: de ressorgir de les cendres quan entrem en posició de bloqueig. D’acollir-nos a allò que ens fa feliços, i l’amor és, des de l’inici dels temps, un dels majors creadors de felicitat. El poeta anglès Alfred Tennyson ja ho va dir una vegada: “És millor haver estimat i haver perdut que no haver estimat mai”. “All the Bright Places” en dóna fe.

Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de “La Vanguardia”. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.