Festival Films ens transporta als països nòrdics amb una història que fa que ens regirem al nostre seient

El context no pot ser més ideal. Una esplèndida parella amb dues filles viuen en una zona residencial a una estupenda casa. Ell, metge. No s’aprofundeix gaire en aquesta qüestió. Ella, advocada enfocada a tractar víctimes de tota mena de maltractaments. Fet pel qual se li atorga, sens dubte, una sensibilitat i uns valors concordes.

Una immensa Trini Dyrholm domina en tot moment cadascuna de les escenes, fins i tot aquelles en què es mostra en segon pla. Des del principi de la cinta es constata la subtilesa amb la qual controla totes les facetes de la seva vida: l’elegància amb què convenç el seu soci, com tracta les seves filles i l’agudesa que utilitza en discutir amb el seu marit. La perfecta sòcia, mare i esposa que qualsevol voldria tenir.

Però res no és perfecte i a les famílies hi ha, gairebé sempre, secrets inconfessables. I l’Anne, que així és com es diu la nostra reina de cors, també els té.

Magnus Krepper i Trine Dyrholm a “Reina de Corazones”

La seva vida, lluny de semblar-li perfecta, li resulta anodina. Tal és el domini del seu entorn que l’arribada a la llar d’un fillastre es converteix en un repte. L’adolescent desorientat i problemàtic acaba vivint amb un pare que ha estat distant durant molts anys. L’Anne es veu arrossegada per l’enveja de la vitalitat, la joventut i la sexualitat del jove, i no triga gaire en saber quines tecles tocar per a manipular-lo. Un marit gens espontani i poc hàbil complint les fantasies sexuals de la seva ardent esposa ajuda al fet que l’apetit d’ella sigui satisfet de manera un xic sòrdida.

La directora de la pel·lícula, May El-Toukhy, tracta magistralment les escenes de sexe. Mostra amb naturalitat el cos d’una dona de mitjana edat i el gaudi d’ella sense caure en el tòpic fàcil i l’obscè. Un guió a quatre mans entre May el-Toukhy i Maren Louise Käehne per a treure’s el barret: tot i palpant-se qui porta la veu cantant en aquestes seqüències, no mostra de manera explícita qui ostenta el poder. És això que anomenen en art “mostrar”, en comptes d’“explicar”.

Trine Dyrholm i Gustav Lindh a “Reina de Corazones”

Però tot es torça quan l’harmonia que envolta a la nostra sobirana pot enfonsar-se. Aquí veiem, no diria tant la transformació del personatge, sinó la dualitat que tots portem amb nosaltres i mostrem en major o menor mesura. Veiem la nostra dolça Anne tractant que tot es mantingui al seu lloc sense despentinar-se. Aplicant a cadascun, i en la seva mesura justa, allò que posarà de nou cada cosa al seu lloc. Sense fer spoilers diré que ens deixen llegir entre línies la raó que provoca tan forassenyada infidelitat. I aquí novament, aquesta gran mestra ens dóna informació sense explicar-nos-la. Mostrant una dona amb fortaleses i febleses, com totes nosaltres. Humanitzant aquest error fatal que empeny l’Anne a traspassar tots els límits. Pregadeu o reina de cors? Tu decideixes.

Inés Rodelgo. Apassionada de l’escriptura, les sèries i el cinema, és comptable de professió. Treballa a MEDIAPRO des de fa 15 anys.