Macarena i Zulema(Najwa Nimri) planegen el seu últim atracament, fora de la presó, a “Vis a Vis: El Oasis”

Macarena, el personatge de Maggie Civantos a “Vis a Vis”, era una jove ingènua quan va trepitjar la presó per primera vegada. A força de cops, en quatre temporades s’ha convertit en una criminal amb escrúpols que, un cop lliure, sobreviu gràcies als atracaments que perpetra amb Zulema (Najwa Nimri). Un dia decideixen donar el cop definitiu, amb una nova banda, a la mansió d’un mafiós mexicà. Així comença “Vis a Vis: El Oasis”, epíleg de la popular sèrie carcerària, creat per Iván Escobar i produït per Globomedia (THE MEDIAPRO STUDIO), que es va estrenar dilluns 20 d’abril a les 22.00 hores a FOX. Paradoxalment, els que estan ara confinats són els espectadors: “És un moment estrany, de tristesa. Dins de l’horror estic recuperant el temps que no m’he pogut dedicar durant els rodatges i estic escrivint un guió”, explica Maggie Civantos.

Com definiries aquest desenllaç?

És necessari. “Vis a Vis” acaba al moment perfecte i de la manera idònia. És un comiat diferent, són fora de la presó, hi ha noves incorporacions i per fi expliquem una trama que estava incompleta i que la gent demandava: la història entre Maca i Zulema. No s’havia acabat d’explotar i nosaltres ens havíem quedat amb les ganes, així que acomiadar-nos d’aquesta manera ha estat un plaer.

Per primera vegada, Maca i Zulema estan fora de la presó. ¿Això vol dir que seran més lliures que mai?

En realitat no, són molt esclaves d’elles mateixes. La llibertat no és com esperaven, segueixen sent unes fracassades, es necessiten mútuament i es busquen sense entendre ben bé allò que senten. Quan interpretava a Maca sentia que necessitava tenir-ho tot clar, perquè ella és molt racional, però en realitat no, està perduda en els seus sentiments. Això també succeeix a la vida.

“Vis a Vis: El Oasis” és, en paraules del seu creador, un “western crepuscular” que a més s’ha rodat a Almeria. Com van ser aquestes últimes escenes allà?

Jo vaig acabar de rodar amb grip. Vàrem fer el comiat a la inversa, vàrem rodar el final els primers dies i després l’inici allà. Estava tot tan fragmentat que era difícil estudiar, ha estat fonamental tenir tots els capítols des del principi.

En aquests temps foscos, ¿teniu por de la reacció dels espectadors davant d’una sèrie tan dura?

Crec que les temporades anteriors eren més fosques. Sandra Gallego, la directora, diu que en aquests capítols hi ha moments amb molta més llum, potser pels exteriors, el desert, els personatges… Maca és molt més terrenal, més serena, hi ha una llum al final del seu camí. Però tot això no vol dir que no hi hagi violència, segueix sent una sèrie amb molta acció i un ritme molt trepidant.

Creus que “Vis a Vis” ha marcat un abans i un després dins de la ficció espanyola?

Sabíem que teníem entre mans una cosa molt especial, que estàvem arriscant, i això el públic ho agraeix perquè no tothom és capaç d’apostar. Aquí ho van fer molt bé Globomedia (THE MEDIAPRO STUDIO), Antena 3 i després FOX, que es van llançar a per una sèrie amb molts canvis.

Maca va llançar la teva carrera i Zulema ha portat Najwa Nimri a la televisió. Costa més acomiadar-se de personatges així?

Najwa i jo hem parlat molt d’això durant el rodatge perquè el recorregut dels personatges ha estat espectacular. Tot i que partíem de punts diferents, perquè ella ja tenia una carrera meravellosa, en certa manera era semblant, perquè per a ella “Vis a Vis” era un “reset”. Hem gaudit molt per haver pogut acomiadar-nos així de personatges que han suposat tant per a nosaltres.

Què li aconsellaries a aquella Maggie que començava llavors en la televisió?

Encara que la saviesa te la donen l’experiència i els anys, li diria: “confia, serena i respira”.

Helena Cortés. Periodista (de les de vocació) i comunicadora audiovisual, és la noia de la televisió d’ABC i ABC Play. Analitzava sèries i programes a Non Stop People (Movistar+) i Cope i ara pots escoltar-la a “Las cinco letras” d’“El enfoque” d’ Onda Madrid. Aprèn i ensenya Periodisme a la Universitat Carlos III.