“Modern Love” pot servir d’analgèsic per a solitaris, per a enamorats empedreïts, fins i tot per reviure l’esperança d’ànimes en recerca constant de la seva mitja taronja.

Amazon està pensant a advertir de la possible descompensació diabètica si “Modern love” es consumeix en un període curt de temps. Si no va ser suficient, tenim assegurada nova dosi d’insulina el 2020, ja que van signar la renovació per una segona temporada quan només feia una setmana de la seva estrena.

En aquest mes en què sembla que tots hauríem d’estar sospirant per amor a cada racó, “Modern Love” pot servir d’analgèsic per a solitaris, per a enamorats empedreïts, fins i tot per reviure l’esperança d’ànimes en recerca constant de la seva mitja taronja.

Modern Love (Amazon Prime Video)

Fa 15 anys que el New York Times publica una columna que recull històries reals dels seus lectors i col·laboradors. Gairebé cent mil testimonis rebuts esperant ser publicats és senyal inequívoc que l’amor és una de les obsessions ‘around the world’. I Amazon ho sap i ens presenta les vuit més populars.

Pots quedar-te amb un sabor embafador després d’algun final o sentir com si haguessis mossegat una llimona en el següent.

Tots els capítols no estan dirigits per John Carney (“Begin Again”, “Once”). Tot i així, es manté un mateix compàs en tots ells. Han jugat la basa de les actuacions de pesos pesants com Anne Hathaway, Andy García i la col·laboració d’Ed Sheeran, entre d’altres. El que resulta atractiu, però fa olor a “assegurem-nos certs nivells d’èxit’’.

Cadascuna de les històries té més o menys la seva gràcia. Pots quedar-te amb un sabor embafador després d’algun final o sentir com si haguessis mossegat una llimona en el següent. Just això de no saber què ens oferirà cadascuna d’elles és el que enganxa. Exactament igual que en les relacions, però sense tant de risc.

Ens ajuda a no oblidar que hi ha tantes maneres d’estimar com persones hi ha al món

Algunes poden resultar inversemblants en un primer moment. Per exemple, la del porter que opina sobre la vida sentimental d’una inquilina – jo l’hagués enviat a pasturar- o la cita que acaba a l’hospital. S’allunyen tant del quotidià, que funciona i aconsegueixen que acceptem com a propera aquesta varietat sentimental que ens envolta. Ens ajuda a no oblidar que hi ha tantes maneres d’estimar com persones hi ha al món. O almenys tantes, com a nombre de persones que la vulguin explicar.

Majoritàriament s’analitza l’amor de parella heterosexual, però tracten també el desig d’una parella homosexual de ser pares, així com les dificultats per relacionar-se d’una persona bipolar. Paper pel qual Anne Hathaway va estar nominada al Premi de la Crítica Televisiva com a millor Actriu enguany, tot i que finalment no el va guanyar.

L’amor interpretat per actors famosos a la ciutat de Nova York, una fórmula que poques vegades falla.

Semblaria que no hi ha fil argumental que uneixi les històries, però m’atreviria a dir que és la recerca constant d’estimar i ser estimats en qualsevol de les seves formes. En definitiva, l’amor interpretat per actors famosos a la ciutat de Nova York, una fórmula que poques vegades falla. Només espero que la pròxima temporada em provoqui tal addicció que no pugui deixar de veure els capítols en bucle. Cosa que aquesta primera temporada no aconsegueix.

Inés Rodelgo
Apassionada de l’escriptura i el cine, és comptable de professió. Treballa a MEDIAPRO des de fa 15 anys