El passat 1 de novembre debutava AppleTV+, la plataforma d’streaming llençada per la companyia de Cupertino

Era el colofó als plans que havia anunciat a la primavera, en un moviment que es va rebre amb cert escepticisme per part dels mitjans especialitzats. Amb una inversió en continguts de 6.000 milions de dòlars el primer any i nombrosos fitxatges estrella, Apple s’ha unit a un mercat cada vegada més saturat, amb una aposta decidida pel contingut de qualitat i, aparentment, sense cap pressa per generar beneficis. A diferència d’altres serveis de la competència, AppleTV+ no té contingut de tercers, només produccions originals.

Va arrencar amb una selecció de gèneres diversos (vuit, el dia del seu llançament) pel preu de 4,99 dòlars al mes (amb un any gratuït per qualsevol comprador d’un dispositiu Apple) i la promesa de seguir estrenant de forma regular. Però hi ha més. AppleTV+ ha sigut el primer dels serveis vinculats al fenomen de l’streaming wars que ha decidit respectar una fórmula tan televisiva com l’estrena setmanal.

Probablement haguem aconseguit tal nivell de maduresa en la cultura de l’streaming que, com usuaris, ens costa recordar-ho, però va haver-hi una època en la que s’havien d’esperar set dies per saber com continuava el teu programa preferit, després d’un final que acostumava a deixar-nos perplexos amb la sort del seu protagonista. Eres seguidor d’una sèrie tenint paciència, amb un interès que s’anava construint al llarg del temps, fent les trames teves i emprant l’espera a elucubrar sobre què passaria a continuació.

L’estrena setmanal d’AppleTV+, no obstant, té una variant que l’apropa una mica al tipus de consum actual més popular (el famós binge watching). En la majoria dels casos ha estrenat les sèries penjant els tres primers capítols, narrativament pensats per veure’ls tot seguits i deixant l’espectador amb ganes de més. A partir d’allà, el nou capítol es penja a la plataforma set dies després. Algunes sèries trencaven aquesta dinàmica. Per
a “El club de lectura de Oprah”, per exemple, es preveu l’estrena d’un nou capítol cada dos mesos; i “Dickinson“, un biopic gòtic sobre la cèlebre poetessa pensat per un públic adolescent (poc amic de les esperes), es va estrenar en bloc.

En realitat, aquesta peculiar estratègia de distribució intenta conciliar el millor dels dos sistemes: l’estrena en bloc (pròpia de Netflix i Amazon) i l’estrena setmanal (que practiquen HBO o Disney+). Estrenar una temporada completa té molts avantatges. Al veure diversos episodis de cop, augmenta el nostre engagement amb el servei (a l’incrementar les hores que es dediquen al visionat), les nostres reaccions són molt més viscerals i, per extensió, tendim a generar converses molt intenses i concentrades sobre el que estem veient. Aquesta explosió d’interès és, en si mateixa, una de les millors campanyes de màrqueting de les plataformes a l’hora de captar l’interès de noves audiències sobre un contingut en particular.

El problema és que el programa es crema molt ràpid i Apple no té (encara) suficient oferta per “condemnar” la sèrie a una vida tan fugaç. L’entrega setmanal compensa aquest inconvenient. És útil a l’hora de construir una audiència al llarg del temps i permet allargar el cicle vital del contingut. La mala notícia? Que cada episodi ha d’aconseguir que l’espera valgui la pena per renovar, setmana a setmana, la confiança de l’espectador.


Per un servei amb tan poc contingut de partida com AppleTV+, aquest format d’estrena busca cert equilibri

Per un servei amb tan poc contingut de partida com AppleTV+, aquest format d’estrena busca cert equilibri. Ofereix alguna cosa més que un únic episodi perquè l’audiència entri en la història, enganxar-la i crear expectativa, confiant que tornaran a tenir-lo a la pantalla la setmana següent. A més, pautant el consum setmana a setmana s’evita que l’usuari tingui la impressió que no li queda res per veure i que, per tant, no té sentit pagar una subscripció mensual. També permet construir una base de seguidors poc a poc. Posar-se al dia no costa cap esforç i ofereix marge per reposar la sèrie i generar converses més sostingudes en el temps. A ells, de moment, l’estratègia els sembla haver funcionat. Les seves quatre sèries estrella (“The Morning Show“, “See”, “For All Mankind” i “Dickinson“) ja han estat renovades. Sembla que als clients, malgrat el que molts poden pensar, l’espera els compensa. I a AppleTV+, de moment, també.


Elena Neira. Professora universitària i escriptora. Especialitzada en nous models de distribució audiovisual. Serièfila. És col·laboradora habitual dels especials de Movistar+ durant les gales dels Emmy, els Globus d’Or i els Oscar. Ha fet xerrades i conferències, incloent TED Talk sobre Netflix.

@Elena_Neira