La sèrie recent parida d’Isabel Coixet m’ha atrapat irremeiablement. I dic ben parida perquè el seu ADN està en cada un dels monòlegs i en cada informació que va administrant amb un mestratge absolut. Flashbacks i imatges saltejades que poden ser un sense sentit, per en l’últim capítol, provocar-te un sospir i formar un tot. Com deia abans, un fill perfectament reconegut de la Coixet però amb un ritme, en opinió meva, nou.

La meva relació amb el treball de la Coixet ha estat una muntanya russa que s’ha convertit en un dolç passeig en sínia. El que espero d’una sèrie és, que a més d’enganxar-me, em commogui i puc afirmar que, a Foodie Love, he trobat aquelles paraules a les que acudir quan vull inspirar-me. Magnífics soliloquis, frases mítiques i la manera de tractar una història en la que dos desconeguts es van descobrint, són magnífics ingredients per deixar-nos un bon gust de boca com a colofó a enguany.

Encara que el fil argumental no és original, noi coneix a noia a través d’una aplicació, però això també ho peta a l’estil “a foc lent dels bons guisats”. Al voltant d’ell apareixen històries satèl·lits que no tenen menys profunditat i són importants per si mateixes. Com per exemple: capítol dos, el personatge de Yolanda Ramos ens explica la seva història i quasi agafa més rellevància que la principal. Deixant constància que la Ramos dóna vida als personatges que interpreta. La naturalitat desbordant de Laia Costa i la contenció del personatge de Guillermo Pfening provoquen que els trenta minuts de cada episodi passin en un tres i no res. 

Cada capítol és una història amb el seu gir de guió que el tanca, com si es tractés d’un curtmetratge. Coixet ens demostra que per fer art amb majúscules cal exposar-se i ho fa sense límits, s’obre en canal i mostra la seva vulnerabilitat. Tal i com explicava en les seves xarxes socials el dia de l’estrena.

Per si fos poc, ens mostra on podem prendre un cafè amb estil instagramer, que si vols destapar el teu costat més “cool” has d’anar a una cocteleria clandestina, i que el menjar oriental està ocupant posicions en el nostre menú setmanal. Això entre molts altres tips que presenten Barcelona com la ciutat ideal per gaudir del nostre propi oci foodie, encara que no tot està inspirat en ella.

En una entrevista a Elle, Isabel afirmava: “Tu veus els vuit capítols i clar… T’agafen unes ganes de menjar i follar increïbles” i jo ho confirmo. Encara que a vegades no tinguem a mà amb qui realitzar la segona part.

Parlant de segones parts, esperem que HBO i la Coixet ja hi estiguin treballant.

I recordeu: “La vida és curta, molt curta” 😉