‘The New Pope’ és un orgasme pels ulls. Paolo Sorrentino és un poeta visual que ens inunda de bellesa.

És un màxim calculador de l’enquadrament, les llums i la càmera lenta.

Després de ‘The Young Pope’, la seva nova producció -disponible a HBO a partir de l’11 de gener i amb la participació de THE MEDIAPRO STUDIO-, torna a ser un deliciós treball calculat al mil·límetre. Per sobre la història, ens enamora el pas de les escenes: com entra a les habitacions, com desfila amb la càmera a la mà per la plaça San Marcos de Venècia, com col·loca estratègicament als personatges i com es regala amb els diàlegs, com si es tractés d’una coreografia estudiada a consciència. Poesia pura, i després, només després, està l’argument de la sèrie.

“Per mi, el Vaticà és l’únic lloc del món en el qual es pensa abans d’actuar. El Vaticà és un elogi a la lentitud.” (Paolo Sorrentino, El Mundo)

‘The Young Pope’ ens va deixar amb l’’ai’ al cor, després de veure com l’atractiu Jude Law entrava en un coma profund. Ens quedàvem sense Papa, sense el nostre carismàtic Pio XIII, i necessitàvem saber si tornaria a estar entre nosaltres: si, sota miracle, ressuscitaria per tornar a regnar en el Vaticà. Això és, precisament, el que ens explica aquesta segona part, encara que amb una exquisida novetat: tenim a John Malkovich com a candidat per substituir-lo; l’elegància personificada a punt de convertir-se en el nou líder de l’Església Catòlica. Un actor que fuig de la religió i que, no obstant això, el lloc de Juan Pablo III li queda com anell al dit. Rodejat de poder i opulència, Malkovich sembla nascut per fer aquest paper.

“No tinc molt en comú amb els meus personatges. No sóc una persona seriosa i sempre m’escullen per fer d’algú o molt seriós o molt intel·lectual” (John Malkovich, La Vanguardia)

En aquesta segona entrega, que es va presentar durant el mes de setembre en el Festival de Cinema de Venècia i que consta de nou episodis, el director de ‘La gran belleza’ torna a provocar-nos. No només perquè decideix comptar de manera puntual amb la participació de Sharon Stone i Marilyn Manson, sinó perquè ens ofereix escenes pujades de to i ens planteja debats interns d’actualitat, com els abusos a menors, l’homosexualitat dins de l’església (bellament interpretada per l’actor espanyol Javier Cámara) i el terrorisme islàmic. També deixa un buit perquè reflexionem sobre la fe: Per què resem? Per què li demanem coses a Déu? I sobre la figura del Papa: pot un Papa curar a un nen malalt? Existeixen els miracles? Només Sorrentino ho sap.  


Bàrbara Padilla: Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.