Les pel·lícules de Nadal són una qüestió d’estat d’ànim

Les pel·lícules de Nadal són un gènere en si mateix, però no depenen només del fet que tinguin lloc durant aquestes festes o que tinguin la vocació de ser vistes en aquest període: són, al final, una qüestió d’estat d’ànim, perquè les veiem “de Nadal” independentment de si aprofiten o no per enaltir aquesta efemèride. Dit d’una altra manera, són “de Nadal” perquè ens l’evoquen d’una manera directa o indirecta, i perquè ens ajuden a estimar-lo o odiar-lo en funció de la nostra actitud amb el tema.

Comencem per les pel·lícules de Nadal més canòniques. Entre els clàssics, la més imprescindible és “¡Que bello es vivir!”, perquè a més de tenir la perfecta estructura d’un conte nadalenc, és una incitació a reflexionar sobre les nostres vides en un moment de forta càrrega moral. També es pot recórrer a “Navidades blancas”, un dinàmic musical amb Bing Crosby i Danny Kaye que és tot un compendi de bones intencions.

Entre les versions més actuals de la cosa, inevitable referir-se a “Solo en casa”, film que disfressa de comèdia eixelebrada una reivindicació fins i tot més vehement sobre la unitat familiar i els valors propis d’aquestes dates; “Los fantasmas atacant al jefe”, en què Richard Donner actualitza la història de Mr. Scrooge amb un Bill Murray a la seva salsa; “Un padre en apuros”, la crònica de com Schwarzenegger és capaç de convertir-se en un superheroi per tal de trobar la joguina desitjada pel seu fill; “The Polar Express”, la millor contribució de Robert Zemeckis a l’animació i també una notable posada al dia de la faula nadalenca tradicional; o “Mientras dormías”, una castanya romàntica amb Sandra Bullock fent-se passar per la xicota de l’home dels seus somnis (en coma després d’un accident) i que, mal et pesi reconèixer-ho, te la quedes mirant sempre que l’emeten.

 I tenim, per descomptat, “Love Actually”, aquesta comèdia coral que s’ha convertit en tot un referent del gènere gràcies a la seva capacitat per il·lustrar les moltes maneres que es pot percebre i viure el Nadal. Totes les històries tenen el seu què, però poques tenen la ironia i la brillantor de la que protagonitza Bill Nighy.

Si per contra del que es tracta és de donar la volta als valors nadalencs i de posar-se la cresta sota el barret de Pare Noel, una de les millors decisions que es poden prendre és veure “Gremlins”, segurament el conte de Nadal més subversiu mai filmat. Mai les nadales han sonat millor que cantades per ells. En la mateixa línia, la fonamental “Pesadilla antes de navidad”, la crònica d’un segrest que posa en perill els valors tradicionals, i al mateix temps serveix perquè prenguem consciència de la necessitat de modernitzar-los.

De les visions més irreverents del Nadal és impossible no fer esment a dos Pare Noel poc convencionals: el de “Bad Santa”, en què Billy Bob Thornton se’n riu amb mala bava de l’uniforme més icònic de les festes, i el de “Noche de paz, noche de muerte”, un “slasher” amb desequilibrat repartint destralades en lloc de regals. Si de terror es tracta, aquesta es pot posar en programa doble amb “Black Christmas”, tant la de 1974 com la recentment estrenada.

Per acabar, un clàssic irrefutable i una recomanació personal. El primer és la millor pel·lícula “de Nadal” de la Història: “La Jungla de Cristal”. John McClane representa l’Scrooge que tots portem dins en la seva lluita, amb samarreta imperi i descalç, contra els terroristes que amenacen la seva reconciliació familiar. “Ahora tengo una ametralladora, Ho Ho Ho” és ja una filosofia de vida. La segona és “Los tres reyes malos” (el títol original és “The night before”), impagable comèdia de Jonathan Levine en què tres amics de tota la vida, Joseph Gordon-Levitt, Seth Rogen, i Anthony Mackie, passen la nit de Nadal entre drogues, festes privades, Miley Cyrus i Michael Shannon. No es pot demanar més.


Pep Prieto: Periodista i escriptor. 
Crític de sèries a ‘El Món a RAC1’ i al programa “Àrtic” de Betevé. Autor de l’assaig “Al filo del mañana”, sobre cinema de viatges en el temps, i de “Poder absoluto”, sobre cinema i política