El servei d’Apple ha debutat al nostre país amb quatre sèries originals que destaquen per tenir noms coneguts davant i darrere de la càmera. Estan a l’alçada? Val la pena contractar el servei?

The Morning Show

Les primeres sèries d’Apple TV+ tenen una bona factura visual i repartiments sòlids, producte d’una forta inversió econòmica per part del servei

“The Morning Show”. És l’aposta més fort. Té a Jennifer Aniston, Reese Witherspoon i Steve Carell. Es tracta d’una sèrie que explora les lluites de poder dins un programa de televisió i retraten la hipocresia d’aquest món. El detonant és un cas de conducta sexual inapropiada que comença d’un problema de perspectiva greu durant el 2019: les víctimes pràcticament no tenen veu a la sèrie (excepte el quart episodi) i hi ha massa personatges que validen el punt de vista de l’agressor i carreguen contra el moviment #MeToo. Els actors salven la papereta en moltes ocasions, mentre que el guió funciona millor quan no intenta semblar-se a una sèrie d’Aaron Sorkin. És entretinguda.

See

“See”. L’argument inversemblant aborda aquesta sèrie sobre una tribu de guerrers cecs (sí, cecs) liderats per un Jason Momoa cómode amb el seu paper de cap primitiu com Khal Drogo. Una vegada deixes de preguntar-te si és possible que persones cegues facin tot el que es veu a la sèrie, deixa de se una comèdia involuntària per tenir moments genuinament intensos. Si superes l’estupefacció és inclús possible gaudir amb les batalles, i més d’un aficionat a la fantasia èpica estarà encantat amb l’univers que es desplega a la sèrie. No és la millor obra del guionista Steven Knight, del que s’esperava més després de sèries com “Peaky Blinders” o “Taboo”.

Dickinson

“Dickinson”. Aquesta biografia de la poetessa Emily Dickinson és intencionadament anacrònica i en això es basa el seu atractiu. El personatge, interpretat per Hailee Steinfeld, es mou i parla com una adolescent d’avui mentre que la banda sonora sacseja a l’espectador amb temes de Billie Eilish, Ecca Vandal o la mateixa Steinfeld. El resultat és molt menys interessant del que la creadora, Alena Smith, sembla creure. Perquè, més enllà del xoc entre drama d’època i comèdia adolescent, la sèrie no és particularment divertida ni arriscada amb les seves connexions entre el que significa ser jove avui i el que era ser-ho en el s-XIX. Potser, això sí, un vehicle per aconseguir que hi hagi adolescents que s’interessin per l’obra d’Emily Dickinson.

For All Mankind

“For All Mankind”. Durant l’any del 50 aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna, aquesta sèrie creada per Ronald D. Moore proposa la següent hipòtesi: i si en comptes d’haver arribat primer els americans, ho haguessin fet els russos? Encara que el punt de partida pot donar joc, els primers compassos d’aquesta història alternativa reincideixen en trames vistes en altres sèries sobre la carrera espacial (com “From the Earth to the Moon”). No és fins al tercer episodi, quan la sèrie posa al centra un grup de dones astronautes, que la hipòtesi llança un escenari diferent. Malgrat tot, és insuficient per sostenir l’interès i ens quedem amb algunes interpretacions, com la de Sonya Walger, com el millor d’aquest projecte.

En conclusió: les primeres sèries d’Apple TV+ tenen una bona factura visual i repartiments sòlids, producte d’una forta inversió econòmica per part del servei. No obstant això, són produccions poc arriscades que poden ser un bon complement pels clients d’Apple, però no justifiquen una nova subscripció. Com a primer pas, és una selecció conservadora i sense personalitat. A mesura que el servei incorpori noves sèries (aviat debutarà “Servant”, de M. Night Shyamalan), veurem si mantindrem aquesta tònica o si ens sorprèn amb una sèrie original verdaderament imprescindible.


Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a El Món de Rac 1, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens y Web Crític. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN i li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya, 2014.