Una mare divorciada a qui el fill li marxa a la universitat i descobreix, amb cert pànic, que ara té temps lliure per primer cop en molts anys i no sap com omplir-lo. I un fill que era el mascle alfa de l’institut, però que descobreix com en el nou hàbitat no li funcionen ja els seus recursos per dominar tant nois com noies. Un moviment ascendent, doncs, i un de descendent.

Aquest és el ball bàsic que es produeix a ‘Mrs. Fletcher’, la sèrie de Tom Perrotta (‘The Leftovers’) basada en la seva novel·la homònima, i que es pot veure a l’HBO.

Una minisèrie –són set capítols– centrada en la síndrome del niu buit podria ser un glop ben depriment d’empassar. Però Perrotta sabia trobar el to perfecte en el paper i l’ha traslladat amb èxit a la pantalla. No en va, el novel·lista i showrunner va ser deixeble de Tobias Wolff, un autor de qui anys més tard en lloaria la seva “escriptura còmica per a una moral seriosa”. I aquesta és una definició perfectament vàlida per a una sèrie que arriba empaquetada com a comèdia fina, però que té un discurs potent sobre els complexos sexuals o la masculinitat tòxica. I que funciona millor en les escenes emotives –com ara el bany de la protagonista en una piscina buida– més que no en els moments d’intercanvis de rèpliques enginyoses. Que el (nou) despertar sexual d’aquesta mare estigui canalitzat per les webs porno també conté un discurs interessant sobre la soledat, pantalles i les MILF.

Al centre de ‘Mrs. Fletcher’ hi ha la presència magnètica de Kathryn Hahn i la seva habilitat per a encarnar els conflictes de la gent corrent. Hi ha actors que juguen a l’ofensiva i al desplegament expressiu –Jack Nicholson, Joaquin Phoenix, Meryl Streep– i n’hi ha d’altres que treballen des de la subtilesa i una aura personal difícil d’objectivar –Casey Affleck, Ryan Gosling, Audrey Hepburn–. Hahn pertany inequívocament a la segona categoria. El fill corre a càrrec de Jackson White, que resol amb correcció el paper, cosa gens fàcil tenint en compte que el seu personatge no genera empatia. Ara bé –i aquest és el principal problema de la sèrie– la descompensació entre l’interès de la història de la mare i del fill fan que l’espectador pugui sentir la temptació de provar aquesta nova (i aberrant) opció de passar l’acció a velocitat accelerada.

Amb ‘Mrs. Fletcher’, l’HBO confirma la tendència de les plataformes de fer dramèdies generacionals per a gent madura. Des de aquella ‘I love Dick’ que precisament protagonitzava Hahn a Amazon Prime, fins a la infravalorada ‘Togetherness’.


Àlex Gutiérrez és periodista, especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, amb Mònica Terribas i a l”Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.