Luis San Narciso (Mieres, 1959), director artístic de THE MEDIAPRO STUDIO, rebrà el 22 d’octubre l’Espiga d’Or d’Honor de la 64 Setmana Internacional de Cinema de Valladolid. Va començar en el cinema l’any 1999 amb “Quan tornis al meu costat”, de Gracia Querejeta, ha participat en 27 series i una trentena de pel·lícules, és un director de càsting de Globomedia, ha treballat amb realitzadors com Pedro Almodóvar o Alejandro Amenábar i ha sigut el descobridor de moltes estrelles. Acaba de finalitzar el rodatge de l’últim film de Woody Allen, amb el títol provisional de “Rifkin’s Festival”.


“Estic a favor del rigor, l’estudi i la preparació”

Luis San Narciso

Ja has pensat què diràs en recollir el premi?

Seré molt breu i concís, perquè sóc una persona tímida i em costa molt l’exposició pública.

Com descriuries la feina del director de càsting?

Jo ho relaciono molt amb quan llegeixes una novel·la i li poses cara als personatges. És una feina semblant a somiar. Has de sorprendre a l’espectador i donar-li la volta a les coses.

Los Lunes al sol

És més difícil un càsting d’una comèdia que d’un drama?

Posar cares a un guió de comèdia és complicadíssim. I, a més, no tots els nostres artistes són com la Carmen Machi, que fa el drama molt bé, i la comèdia excel·lentment. La Carmen és la nostra Meryl Streep.

Mar endins

Quan vas suggerir el nom de la Belén Rueda per “Mar endins” (2004), suposo que no tothom ho va acceptar a la primera. Què vas veure en ella?

Volia una dona agradable i que tingués veritat al parlar, i em va passar pel cap la Belén. Amenábar em va mirar i em va dir: “Provem-ho”. La resta de la indústria estava sorpresa!

Ets un director de càsting de primera impressió o pots canviar d’opinió?

Canvio moltíssim d’opinió! Els guions s’han de llegir molt a fons i consultar les llistes d’actors i actrius. A vegades ho tinc clar molt ràpid, i en altres ocasions faig proves i més proves. I és fonamental tenir el director al costat i que t’expliqui què vol exactament.

Aida

Si un youtuber o una influencer diu que vol dedicar-se a la interpretació, ets dels que s’horroritza? O respons: per què no?

No ho descarto. Aquesta és una professió oberta a qualsevol persona que sàpiga transmetre emocions. El que sí que recomano és que la gent es prepari, que es formin com a actors. Abans tenien una escola insuperable que era l’escola de les dues funcions teatrals diàries, i d’aquí van sortir els germans Gutiérrez Caba o Amparo Baró. Jo estic a favor del rigor, l’estudi i la preparació.

Un cineasta com Pedro Almodóvar, que sembla tenir tan clars els repartiments, accepta suggeriments?

Els directors Intel·ligents sempre accepten suggeriments. Alguns realitzadors van molt al teatre i estan molt formats i, en canvi, altres són molt despistats. A la Carmen Machi la vaig veure al teatre, i a la Blanca Portillo també.

Vis a Vis

Amb una carrera com la teva és complicat, i injust, escollir, però escull cinc repartiments dels quals et sentís especialment orgullós.

Entre les pel·lícules, “Mar endins”, “Los lunes al sol”, de Fernando León de Aranoa, i “Volver”, d’Almodóvar. De sèries, em quedo amb “Aída” i “Vis a vis”.

Per cert, li donaries un paper en el cinema a la Rosalía? Un personatge més llarg que el que té en l’última pel·lícula d’Almodóvar, “Dolor i glòria”?

A la Rosalía hauria de fer-li una prova, però, d’entrada és una dona que transmet emoció i em sembla una artista molt interessant.

Algun missatge final per a la indústria?

Sí. Des del lloc que ocupo dins la indústria, m’agradaria suggerir que es cuidés i es potenciés la connexió dels actors amb el director i el productor. I també que les proves als actors i actrius es fes de la millor manera possible.

Pere Vall és periodista cultural i del món de la faràndula en general, especialitzat en cinema.
Col·labora en Time Out, Llaura, RNE i Catalunya Ràdio, i va ser redactor cap a Barcelona de la revista Fotogrames durant més de 20 anys.
Fanàtic de Fellini, de les pel·lícules de terror bones, regulars i dolentes, i de l’humor i la comèdia en general.
De petit, volia semblar-se a Alain Delon, i ha acabat amb una certa semblança a Chicho Ibáñez Serrador. No es queixa d’això.