“Top Boy”, un retrat dur i molt realista del narcotràfic a la ciutat de Londres

Pels que ens agraden les sèries que es fiquen on no deuen, 2014 va ser un mal any. El canal britànic Channel 4 va decidir no renovar tres sèries que havien estat, de maneres diferents, incisives i molt incòmodes: “Black Mirror”, “Utopia” i “Top Boy”. La primera va ser la que va sortir millor parada. Quan el seu creador, Charlie Brooker, va veure clar que no obtindria una tercera temporada (en el seu lloc li van oferir fer un episodi especial nadalenc que es va emetre a finals d’aquest mateix any) va començar a buscar una nova llar per a la sèrie i la va trobar a Netflix. La segona, “Utopia”, també va provocar interès per part de la indústria d’Estats Units, però en aquest cas per a fer un remake. En el seu moment, David Fincher estava ficat en el projecte, que anava a realitzar HBO. Al final va acabar a mans d’Amazon i és l’escriptora Gillian Flynn qui està al capdavant de l’adaptació de la sèrie de Dennis Kelly que s’espera que s’estreni aquest mateix any. Però de “Top Boy”, un retrat dur i molt realista del narcotràfic a la ciutat de Londres, ningú va dir res.

La sèrie va passar de ser qualificada com la “The Wire” britànica a perdre’s en l’oblit. Va arribar un moment en el qual fins i tot el repartiment va admetre que la idea de tenir una tercera temporada estava completament descartada. Tot va canviar quan el cantant de rap Drake la va descobrir, anys després, i va quedar impressionat per la cruesa de la sèrie denunciant com el sistema permet la destrucció de vides de joves vulnerables que passen a formar part de la jerarquia del narcotràfic. I és que poques sèries han estat tan eficaces com “Top Boy” a l’hora de retratar amb precisió aquest tipus de barri al qual la societat no sol dirigir la mirada, aquests carrers on nois que són encara nens i estan entrant en l’adolescència són reclutats per traficants que s’ensenyoreixen d’ells. Les interpretacions d’actors com el debutant Malcolm Kamulete al costat d’uns altres amb més experiència com Ashley Walters, el realisme de la direcció, l’ús dels colors i una impecable selecció musical eren alguns dels punts forts d’una sèrie molt influenciada per “The Corner” i la ja esmentada “The Wire”. Punts forts que van deixar a Drake al·lucinat. En acabar-la va demanar reunir-se amb el creador de la sèrie, Ronan Bennett, que ni tan sols sabia qui era el cantant de rap.

Setmanes més tard, Drake es plantava al costat del guionista a les oficines de Netflix, venent el projecte amb ell com a productor executiu. A la plataforma estatunidenca no van dubtar a signar si el cantant de rap participava al projecte i sis anys després de la segona temporada de “Top Boy” s’ha estrenat la tercera, ja disponible a Netflix. La sèrie ha canviat pel que fa a la forma, perquè hi ha més pressupost que es tradueix en més escenaris i escenes més complexes. Però continua sent la mateixa pel que fa al contingut, incidint en el fet que, encara que hagin passat els anys, la vida al barri segueix igual. Els protagonistes, Dushane i Sully, fa temps que no viuen a Hackney, però la zona no ha canviat. Els traficants segueixen a les cantonades i els xavals continuen sent presa fàcil per a passar a formar part del seu sistema d’explotació vertical. Les persones són peces que poden ser substituïdes en un engranatge que mai descansa i que “Top Boy” esmicola amb una cruesa que molt poques vegades veuràs en televisió.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a El Món de Rac 1, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens y Web Crític. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN i li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya, 2014.