El director de les dues pel·lícules de la saga “Barcelona, nit”, de “El pregó” i de “El millor estiu de la meva vida” fa una incursió en la comèdia més dramàtica amb “Litus”, adaptació d’una obra de teatre de Marta Buchaca que arriba als cinemes el 13 de setembre. Dani de l’Ordre (Barcelona, 1989) compagina els nervis previs a aquesta esperada estrena amb el rodatge de la tercera temporada de la sèrie “Elit” (Netflix). “Litus” és la història d’un grup d’amics que es reuneix per a parlar d’un col·lega seu que es va suïcidar mesos enrere. Però, abans, Litus va deixar una petita sorpresa per a cadascun d’ells.

Litus

Què tenia l’obra de teatre de Marta Buchaca que et va interessar per a portar-la al cinema?


Em va emocionar la història d’aquests personatges immadurs. Mitjançant la comèdia, “Litus” ens parla d’uns homes i unes dones que no saben enfrontar-se a una sèrie de temes delicats. És un thriller emocional, però sense crim. Per què s’ha matat Litus? Fa ja temps, vaig veure el muntatge de l’obra, i se’m va quedar gravada. Després de rodar “El millor estiu de la meva vida” (2018), li vaig proposar al seu productor, Eduardo Campoy, portar “Litus” al cinema, i, com ell tenia ganes de tirar endavant una pel·lícula petita, més indie, ens embarquem en aquest projecte.

Litus

Hi ha realitzadors que deleguen el treball amb els actors al coach, al director d’actors. No és el teu cas. El repartiment de “Litus” és estupend i, a més, està més estupend que mai, començant per Quim Gutiérrez, que és el germà del mort, i continuant amb Adrián Lastra, Belén Cuesta, Álex García, Miquel Fernández i Marta Nieto.


No és que m’agradi treballar amb els actors, és que jo crec és una de les coses més importants per a un director. Si falla un actor, et quedes sense història! Com a espectador, t’has de creure, per exemple, que Bruce Willis pot posar una bomba en meteorit. Willis ha de ser versemblant en aquest paper. No, no m’agrada delegar aquesta tasca. En el cas de “Litus”, la meva missió era gestionar el to dels protagonistes, sobretot, en els moments dramàtics.

Litus

Hi ha algun canvi respecte a l’obra de teatre original?


Sí, en el discurs final de Quim Gutiérrez, i també hi ha lleugeres modificacions en algunes escenes, però va anar de comú acord amb Marta Buchaca, que va estar molt involucrada en tots els processos de la pel·lícula.

Élite

Quins creus han estat els motius de l’èxit de “Elit”? S’acaba d’estrenar la segona temporada, ja esteu rodant la tercera.


És una sèrie que té un misteri i també uns personatges carismàtics, amb capes: ni el bo és tan bo, ni el dolent és tan dolent. Flota per aquí un ambient d’ambigüitat moral. Si a això li afegeixes un punt de morbositat…

Élite


Després estan aquests consumidors de “Elit” que admeten que ells són fans de la sèrie, però amb una excusa…


Sí, aquesta excusa que ells diuen ‘plaer culpable’. Si t’agrada “Elit”, t’agrada, i no la tractis amb condescendència. Reconeix-ho a seques, i ja està. Tampoc suporto que em diguin que “Elit” és la nova “Física i química”.


Sí, és una pregunta difícil i fins una mica parany, però… com t’autodefineixes com a director?


Uf, sóc insegur i alhora resolutiu, apassionat i m’agrada comunicar. No intento tenir un control sobre com ha de ser la meva carrera. No sóc tan racional en aquest sentit. Trio el que em ve de gust, ja sigui d’alt o de baix pressupost. En cada escena que rodo, sempre busco l’ancoratge emocional del personatge. Ara, el que m’agradaria és començar a escriure els meus propis guions.

Dani de la Orden

I encara continues volent rodar un blockbuster tipus els de Hollywood?


Per descomptat! El meu somni seria fer un film d’acció i d’aventures. De moment, mentre acabem de rodar la tercera temporada de “Elit”, preparo una pel·lícula per a Netflix que es titula “Boig per tu” i és una comèdia que transcorre en un centre psiquiàtric. Aviat podrem anunciar el repartiment.

Pere Vall és periodista cultural i del món de la faràndula en general, especialitzat en cinema.
Col·labora en Time Out, Llaura, RNE i Catalunya Ràdio, i va ser redactor cap a Barcelona de la revista Fotogrames durant més de 20 anys.
Fanàtic de Fellini, de les pel·lícules de terror bones, regulars i dolentes, i de l’humor i la comèdia en general.
De petit, volia semblar-se a Alain Delon, i ha acabat amb una certa semblança a Chicho Ibáñez Serrador. No es queixa d’això.