Un antídot molt oportú davant tant adolescent televisiu de mirada cansada i grans conflictes existencials

Ser adolescent és una cosa complicada, no ho negarem. Però potser les sèries s’estan prenent massa de debò el drama de l’adolescència. En els últims temps, sèrie d’adolescent és sinònim de sèrie depriment. “13 Reasons Why” a Netflix i “Euphoria” a HBO coincideixen en el fet de tenir protagonistes tristos que estan permanentment enfonsats sota el pes de la seva pròpia existència. I si bé té mèrit la frontalitat amb la qual s’afronten temes relacionats amb el sexe o les drogues, és inevitable trobar a faltar un retrat de l’adolescència una mica menys fosc.

Potser per això, “Derry Girls” s’ha convertit en un regal amb els seus protagonistes llenguallargs i el seu sentit de l’humor políticament incorrecte. La sèrie, original de Channel 4 i disponible aquí a Netflix (que acaba d’incorporar la segona temporada) té en el centre a un grup d’adolescents despreocupades, a pesar que el seu context no l’afavoreix.

De fet, les protagonistes de “Derry Girls” tenen més motius per a viure una adolescència angoixant que els seus equivalents en ficcions estatunidenques, ja que la sèrie s’ambienta en el petit poble de Derry en els anys 90, en ple conflicte armat a Irlanda del Nord. És habitual veure a les protagonistes creuar-se amb grups de soldats en el seu camí a l’institut o que notícies sobre atemptats apareguin en el televisor del menjador.

Precisament el que fa “Derry Girls” és convertir aquest context en part de la quotidianitat d’uns personatges que han assumit com a rutinaris els controls en les carreteres o les evacuacions per motius de seguretat. Per a Erin, Clare, Orla, Michelle i James el seu dia a dia continua sent el de qualsevol adolescent i les seves preocupacions giren al voltant de les històries pròpies de la seva edat.

L’humor de “Derry Girls” sorgeix en gran part de creuar trames adolescents amb un context seriós. Una de les millors escenes de la segona temporada transcorre quan el grup viatja fins a Belfast per a veure un concert de Take That i acaben provocant la sospita d’una possible bomba en una maleta, fent que intervinguin els artificiers. El mateix ocorre amb una trobada entre joves catòliques i protestants, que sobre el paper ha de ser un acte en favor del diàleg, la convivència i la pau, però que a les protagonistes només els interessa per la possibilitat d’enrotllar-se amb nois.

Les personalitats perfectament definides de les protagonistes afavoreix la dinàmica de bromes de la sèrie, com en les millors sitcoms, mentre que a través de la mirada al passat s’aconsegueix retratar amb humor la idiosincràsia del país. En algun moment recorda a “Moone Boy”, la sèrie autobiogràfica que va co-crear l’actor Chris O’Dowd i que també estava ambientada en un poble irlandès, però en els anys 80.

Amb el seu humor àcid i els seus adolescents amb ganes de passar-ho bé, “Derry Girls” s’ha convertit en la comèdia irlandesa més popular des dels temps de “Father Ted” (si l’heu vist reconeixereu a l’actor Ardal O’Hanlon fent un petit paper en la segona temporada) i un antídot molt oportú davant tant adolescent televisiu de mirada cansada i grans conflictes existencials. Perquè sí, l’adolescència també pot ser divertida.


Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a El Món de Rac 1, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens y Web Crític. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN i li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya, 2014.