Qualsevol persona hauria de ser acceptada en un grup, sense importar el seu aspecte físic o discapacitat, com fan els nens, purs i sense prejudicis

En aquesta nova i última entrega del ‘Toy Story’ de Pixar-Disney queda demostrat que per molta digitalització o tractament de la imatge que es faci, per molta brillantor que li posem a la pastoreta Bo Peep perquè sembli una figura de ceràmica, hi ha una cosa que està per sobre de la innovació tecnològica: el treball dels valors. No es busca un súper joguina, un nou Buzz Lightyear (un personatge que, per cert, passa en aquesta ocasió a un segon pla).

Aquí la missió és una altra: que una joguina rescatada de les escombraries, Forky, ens ajudi a ser millors. És una forquilla de plàstic amb els ulls mal posats i uns fràgils braços, però se l’accepta i se l’estima igual. I, a la vida real, fins i tot, la convertim en la joguina més venuda del film, per sobre del nostre estimat xèrif Woody.

Bonnie, la germana de l’Andy, ha creat amb les seves pròpies mans aquesta joguina, treta de les escombraries i que, ara mateix, per ella, és la millor joguina del món

‘Toy Story’ va marcar un abans i un després. Va fer realitat la fantasia de molts nens: que les joguines, per fi, cobressin vida. Ara bé: d’això al que s’ha acabat convertint després de quatre pel·lícules, hi ha un bon tros. En aquest nou film, que ja porta recaptats més de 500 milions de dòlars, la producció fa un pas més enllà: inclou a aquell que és diferent i fins i tot, el fa peça central. I llança inevitablement un missatge: qualsevol persona hauria de ser acceptada per com és en un grup, sense importar el seu aspecte físic o discapacitat, com fan els nens, purs i sense prejudicis.

Parla de temes com el creixement personal i l’amistat

Aquesta necessitat d’inclusió també la veiem a la nina Gabby Gabby, que viu en una vitrina, protegida per uns terrorífics i deformats ninots, perquè el seu temps ja va acabar. És massa antiga per a les modernitats que corren, fins que una nena li dóna valor, i es queda amb ella.

Bo Peep és una pastoreta que mai més tornarà a donar llum. Ara viu sola, amb l’ajuda incondicional de les seves tres ovelles, i salva a Woody de més d’un maldecap

Existeix també una llança a favor de la figura femenina. Bo Peep és una pastoreta que fins al moment només feia de llum. Ara és una dona independent, que s’espavila i, que amb l’ajuda de les seves habilitats d’heroïna, salva Buddy de més d’una situació. S’ha fet forta i se’ns presenta com una dona crucial a la història. I encara hi ha un altre missatge, encara que aquest es treballa des de la primera pel·lícula: el valor de l’amistat. Els amics no es deixen enrere.

Han de romandre units i ajudar-se, passi el que passi (“Hi ha un amic en mi…”). Fins i tot es parla d’una cosa més profunda: el creixement personal. Woody ha de superar que ni Andy ni la seva petita germana Bonnie volen ja jugar amb ell. I decideix prendre (per fi) un altre camí: viure la seva vida i ser una joguina ‘no perduda’; una joguina que s’ha trobat a si mateixa.

Bàrbara Padilla: Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.