Què lluny es queda la cinquena temporada de “Black Mirror” del que una vegada va ser

Hem passat d’aquell impactant primer capítol, en el que el ministre del Regne Unit es veu obligat a mantenir relacions sexuals amb un porc (episodi “L’himne nacional”), a una Miley Cyrus convertida en nina. Del pertorbador final de la quarta temporada, el capítol “Black Museum” – una recol·lecta inquietant d’històries que resulten tenir alguna cosa en comú-, a un home que té un accident de cotxe per mirar el mòbil.

“Black Mirror ens ha regalat sorprenents moments i llargues reflexions sobre el mal ús que podem arribar a fer de la tecnologia, i en quin tipus de robòtics o éssers malvats ens pot arribar a convertir. I aquesta cinquena temporada és només una ombra d’una sèrie que ens va deixar descol·locats fa 8 anys.


L’èxit de “Black Mirror” és que ens sacsegi el cervell. Cap capítol ens deixa indiferents. Després de cada capítol hi ha una reflexió sobre com les noves tecnologies, Internet i les xarxes socials poden portar-nos al desastre com a raça.  Una altra de les seves claus és que juga amb l’efecte sorpresa. Els personatges prenen decisions que no esperem, i que ens porten a exclamar algun “però què…?” des del sofà. També és una producció peculiar perquè genera debat entre els espectadors sobre quin personatge està actuant de la manera correcta.

Un clar exemple el veiem a la quarta temporada, en el segon capítol, “Arkangel”. Una mare que implanta un xip a la seva filla per saber què està fent en tot moment. Amb l’ajuda d’un iPad, veu a través dels ulls de la nena: si va a l’escola, si coneix a algú… inclús si va més allà amb un noi. La mare defensa la tecnologia amb l’excusa d’així protegir la seva filla del mal. Per a la filla, en canvi, és una greu intromissió a la seva vida privada. Ja tenim el debat montat. És moral que la teva mare vegi tot el que fas? Actuaríem nosaltres igual amb els nostres fills?


Torna a haver-hi reflexió, però “Black Mirror” havia deixat el llistó molt alt i la cinquena temporada no està a l’alçada

En aquesta cinquena temporada, tornar a haver-hi reflexió, però “Black Mirror” havia deixat el llistó molt alt, i aquests tres nous capítols no estan a l’altura del que els nostres ulls han presenciat en aquesta revolucionària sèrie de Netflix. El primer episodi tracta la infidelitat. Ens recorda, en aquest sentit, al capítol “Tota la teva història”, el tercer de la primera temporada. Aquell en el que, gràcies a un microxip, podem projectar els nostres records i descobrir si algú ens ha mentit. En aquest nou cas, el protagonista, interpretat per Anthony Mackie (‘Los Vengadores’), porta una vida paral·lela dins d’un videojoc, molt similar al famós ‘Street Fighter’.

En el segon episodi, veiem com un home segresta a una treballador i l’obliga a trucar al seu cap, creador d’una xarxa social i encarnat per l’actor Topher Grace (Venom, en ‘Spiderman 3’). Descobrim que per mirar el mòbil mentre condueix, per veure si té algun like a la plataforma, acaba matant a la seva dona, que va de copilot. Alguna cosa molt semblant a un anunci de la DGT, i que convida a preguntar-nos: fins a quin punt estem enganxats al mòbil i als “m’agrada”? Una reflexió que hauria sigut original al principi de Facebook, però que ara resulta antiquada.

El tercer capítol, finalment, sembla més una crítica a les males influències que envolten a un artista que una altra cosa. Resulta inclús ridícul veure a la cantant Miley Cyrus vestida amb una bata d’hospital, i arribem a tenir la sensació d’estar dins d’una pel·lícula d’adolescents, on la fan ha de salvar a la seva ídol. En fi, una decepció (més, després d’un final de “Joc de Trons” que no passarà a la història) que esperem superar amb una altra de les estrenes desitjades de l’any: la tercera temporada d”Stranger Things”, el 4 de juliol.

Bàrbara Padilla: Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i Locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.