1. Definició de showrunner: és qui exerceix com a productor executiu líder d’una sèrie de televisió. Un showrunner té la responsabilitat creativa i administrativa de la producció d’una sèrie, en general combinant les responsabilitats de triar equips (tècnics i artístics, inclòs repartiment, directors…). Sol ser l’escriptor principal i sempre és l’editor de guions.

2. Es diu que, en les pel·lícules, els directors tenen el control creatiu d’una producció, però en la televisió ho és el showrunner. És cert.

3. No siguem talibans. Sí, un director pot ser un excel·lent showrunner. Per a això, ha de conèixer el llenguatge televisiu i abandonar aquest mantra que “una sèrie és una pel·lícula llarga”. La ficció TV té els seus codis i si vols fer-la, cal coneixe’ls. Al seu torn, si ets guionista, has de saber de direcció. I dirigir no és només compondre un quadre: sinó fer que les emocions escrites s’interpretin amb la intenció que van ser escrites. Perquè els qui conten les nostres històries són els actors.

4. Si un guionista vol escriure tots els capítols, ha de tenir temps per a escriure’ls (mínim en un 80%), abans de la seva producció. Després, el dia a dia li arrasarà.

Si un director vol dirigir tots els capítols, haurà de tenir temps per a rodar. I el temps són diners (felicitats als qui els sobra). Per això, en una producció normal, s’utilitzen diversos directors. I si un d’ells és el showrunner, ha de marcar el seu estil a tots els altres i supervisar el seu treball. I no li donarà la vida per a dirigir tot.

5. En qualsevol cas, no ets un bon showrunner per ser un bon guionista ni un bon director. Ser-ho implica més que això i aprendre (i acabar sabent) d’altres coses: pressupostos, recursos humans, productibilitat…

6. Dit això, la figura del showrunner en ficció TV és, històricament, la d’un guionista: Bochco, Fontana, Simon, Chase… I sorgeixen, amb aquesta tipologia, en la dècada dels 90 i es confirma després amb HBO, que aposta pel creador com a eix de les seves sèries…

7. … com ho fa la BBC amb Potter, Abbott, Mercuri, Moffat, Milne, Wainwright… Històricament, la BBC dóna als seus creadors la categoria d’autor, es presenten en crèdits com “una obra de…”. Com els autors d’una novel·la. El mateix ocorria a Espanya amb Chicho Ibáñez Serrador, Ana Diosdado, Jaime de Armiñán… Ells controlaven el producte abans que coneguéssim la paraula de showrunner. També ho va ser Zambrano amb el seu excel·lent “Pare Coratge”.

8. L’equip. Busca gent que sàpiga el que tu no saps. Elegir directors d’àrees (direcció, art, vestuari, fotografia, muntatge…) potents i que es responsabilitzin del seu apartat amb un equip al seu torn triat per ells. I treballa en equip i debatent. Encara que tinguis l’última paraula, cal escoltar tothom i després decidir tu.

9. Treballes per a un client. Si creus que pots fer tot el que tu vulguis, t’has equivocat de professió: fes-te poeta. La productibilitat de la sèrie, la finestra en la qual et mostres i el públic a qui et dirigeixes són claus essencials del pacte que assumeixes quan produeixes una sèrie.

10. El client, el productor, la cadena (el que arrisca uns diners) és (per a mi) la professió més creativa de l’audiovisual. Potser qui llança la idea: l’encàrrec és tant d’autoria com la idea pròpia. Però el seu veritable talent és tenir el do de captar talent, no modelar al creador fins que perdi el seu segell. Un bon galerista d’art mai li diu a un pintor com pintar un quadre. Perquè la seva tasca no és aquesta, sinó triar els millors pintors. I deixar-los pintar.


Com a guionista ha treballat en programes com “El Club de la Comedia” o “L’última Nit” i en sèries com “Robles investigador”, “Els homes de Paco”, “Los Serrano”, “El secret de la porcellana”, “Pilotes”, “Ventdelplà”, “La Sonata del Silenci” (Cap de guió i argumentista en els seus últims 150 episodis). Ha creat sèries com “Infidels” i “Kubala, Moreno i Manchón”, “Isabel”, “Víctor Ros” i “Si fueras tu”, web sèrie per a TVE. Ha guanyat 3 Ondas a la millor sèrie nacional (“Isabel” -2012-, “El ministerio del tiempo” -2015 i 2016-). 3 premis Iris de l’Acadèmia TV millor sèrie nacional (“Isabel” -2013-, “El ministerio del tiempo” -2016 i 2017, així com a millor guió en 2016). Premi Platí a millor sèrie iberoamericana en 2018 (“El ministerio del tiempo”). Les seves sèries sumen més de 80 premis nacionals i internacionals des del 2012. “El ministerio del tiempo” va ser triada en una enquesta entre més de 70 professionals com la millor sèrie espanyola de tots els temps. Des de març de 2018, és productor executiu en Globomedia-Mediapro.